El teixit urbà de Palamós es forma a partir de la vila vella, l’eixample industrial, el poble de Sant Joan, el coster i els masos. El nucli antic de Palamós té l’origen a l’emplaçament intramurs dels habitatges dels pobladors temerosos dels embats que per via marítima i terrestre patia la vila, ja sigui per pirateria com per les disputes militars.
D’altra banda, el traçat antic del poble de Sant Joan arrenca amb el veïnatge de cases de pagès i d’habitatges menestrals al voltant de la plaça i de l’església. L’annexió de Sant Joan de Palamós al terme municipal es va produir el 1942. Són notables els elements següents:
- Església de Santa Maria, l’església parroquial erigida el 1417 sobre una capella bastida el 1349. Hi trobarem una col·lecció d’art sacre i el retaule major, obra d’Isaac Hermes Vermey, originari d’Utrech (Països Baixos) realitzat a les darreries del segle XVI.
- Església de Santa Eugènia de Vila-romà, de l’antic municipi de Sant Joan de Palamós, del segle XVIII, edificada sobre una primitiva capella del segle X.
- Capella del Carme, l’església de l’antic hospital dels pobres, i gènesi de l’actual hospital comarcal. Del segle XVIII, és avui un equipament cultural, porta d’entrada al patrimoni local i espai d’art Ezequiel Torroella.
- Barri del Pedró i eixample. El barri del Pedró, amb una lluminositat característica i gust popular mediterrani, culmina al parc del Convent dels Agustins (1568-1835) i a la plaça del mateix nom.
- L’eixample, a la zona de la platja, es va construir a les darreries del segle XIX i va donar resposta a les demandes de la indústria surotapera i a la implantació del tren petit entre Palamós i Girona.
Descarrega’t aquí el mapa amb la ruta pel nucli antic de Palamós
